Deixant de banda la qüestió econòmica, amb les grans superfícies hem perdut el tracte personalitzat del botiguer. Ara, quan anem a comprar, per exemple, material de papereria o llibres de lectura per regalar, hem de comprar el paper de regal i embolicar-lo nosaltres mateixos. A més les grans superfícies sempre estan plenes de compradors i el personal té prou feina en omplir les estanteries i vigilar que no hi hagi cap producte sense marcar. I no pot estar pel client que busca aquell objecte concret, d'un color determinat i que, a més, vol un consell i, perquè no, xerrar una mica amb el venedor.
Doncs això mateix ens pot passar quan volem consell dietètic, fer una dieta o necessitem assessorament nutricional per una patologia .
Per una banda trobem les franquícies que, sense entrar a debat de la seva idoneïtat en els consells i diagnòstics, tenen com objectiu principal vendre els seus productes. També pot passar el mateix amb certs productes farmacèutics com substituts d'àpats, batuts, etc...Que malgrat tenir l'objectiu d'ajudar a la persona en el seu propòsit de millorar l'alimentació, no donen una atenció individualitzada. ( parlo només d'atenció personal sense entrar en mètodes ni procediments)
I per l'altra, els dietistes-nutricionistes que poden donar aquella atenció personalitzada i individualitzada comparable als antics botiguers. És cert que els professionals de la nutrició no treballen per amor a l'art, però el seu objectiu principal és reeducar els hàbits donant uns consells i una atenció totalment personalitzada. I, al igual que el cas de la botiga de barri, és un professional amb aptituds per escoltar i donar consell adequat perquè és la seva professió i té els coneixements i l'empatia necessaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada