Seria necessària l'educació alimentària a les escoles?

Contínuament ens arriben noticies sobre obesitat i sobrepès infantil.

També sabem que no es menja la quantitat suficient de fruita i verdura. Ni els nens ni tampoc els seus pares.

Som conscients de la magnitud del problema de l'obesitat pel que fa a la despesa sanitària i a les malalties associades que comporta.

Veiem cada vegada que anem a supermercats o grans superfícies d'alimentació, estanteries plenes de productes que no s'avenen amb les recomanacions: llaminadures, dolços, snacks, bolleria un llarg etcètera.

Malgrat la quantitat d'informació disponible sobre el què hauríem de menjar, no mengem bé: la nostra dieta és massa rica en sucres i greixos animals. I pobre en fruita, verdura.
Com a conseqüència la dieta és hipercalòrica. I això, juntament amb l'estil de vida sedentari que majoritàriament portem, fa que cada vegada hi hagi més incidència de problemes de pes. Però el més greu és que aquest excés de pes ens portarà amb tota seguretat problemes de salut més tard o més d'hora. Actualment el colesterol alt ja es dóna en la població infantil.

De ben segur tothom qui llegeixi aquest últim paràgraf pensarà: " quina novetat!, es deu pensar que ha descobert la sopa d'all"
Així doncs: si tots sabem que la dieta ens ajuda a prevenir amb tota seguretat el risc de patir malalties cardiovasculars , diabetes mellitus, hipercolesterolèmia, obesitat, osteoporosis, etc....
I, a més, tenim la informació del què hem de menjar per aconseguir aquests beneficis?
PERQUÈ NO HO FEM?

Molt probablement perquè malgrat la quantitat de informació que tenim, no la sabem utilitzar.
Si tinguessim molts de llibres al nostre abast però ningú ens ensenyes a llegir, mai no llegiríem

Doncs el mateix ocorre amb l'alimentació: el patró alimentari dels nostres avis s'està perdent. Tenim massa alternatives per triar a l'hora de comprar el menjar. La manca de temps i el canvi de rol a les famílies, condiciona l'elecció dels aliments. I tot això no ajuda a fer la dieta saludable tantes vegades recomanades, citada, debatuda i elogiada.
I per això cal educació: els pares, l'escola, els mitjans de comunicació, tots haurien d'anar en el mateix sentit: educar uns bons hàbits alimentaris.

Aconseguir que les grans empreses alimentàries es posin d'acord i deixin de fabricar productes carregats de sucres i greixos, és per ara impossible. Però educar no ho és: educar als nens a les escoles. I educar als pares perquè puguin continuar la tasca a casa.

Per tant, els toca als nostres representats polítics posar-se les piles.

Mentrestant, tots els professionals de la nutrició , la dietètica i la salut, seguiran treballant per aconseguir millorar els hàbits alimentaris de la població.