Veient la pel·lícula Wall-e no he pogut evitar pensar si algun dia la realitat superarà la ficció.
Els humans representats a la pel·lícula ja ni caminen, van tot el dia transportats en unes butaques reclinades, les feines diàries les fan els robots, fins i tot per realitzar la més bàsica de les activitats, com pot ser rentar-se les dents, no els cal fer cap moviment. Resultat: obesitat de tots ells.
La OMS ( Organització Mundial de la Salut) fa públiques unes dades que no conviden a l'optimisme:
- mil milions d'adults al món tenen sobrepès i tres-cents mil pateixen obesitat. Sinó s'actua, l'any 2015 es preveu superar els 1500 milions
- l'obesitat infantil és un dels problemes de salut pública més importants del segle XXI
- a nivell mundial l'obesitat causa més morts que la malnutrició per defecte
Pot semblar una exageració comparar la situació de la ficció de la pel·lícula amb la realitat actual però:
no és cert que cada vegada som més sedentaris? Que passem bona part del nostre temps lliure davant d'alguna pantalla: tele, ordinador, videojoc....
De moment les xifres que ens facilita la OMS ens mostra una situació cada vegada més semblant a la pel·lícula. És difícil imaginar a on podem arribar de seguir així?
La OMS també dóna les claus de la solució:
- la dieta saludable i l'exercici físic poden prevenir l'obesitat
- Només quan les persones tenen accés a una manera de vida saludable i reben suport per a triar opcions saludables, poden seguir les recomanacions de manera efectiva
I qui millor que els professionals de la nutrició i l'alimentació per orientar, donar suport i influir en els hàbits alimentaris per mirar de capgirar la situació? Els dietistes-nutricionistes han d'estar presents a tots els àmbits relacionats amb l'alimentació i la salut per poder fer el que saben fer.
Font :dades OMS
I quanta raó tens!
ResponEliminaSI ja només en el meu cercle d'amics, ja em trobo que només es pensa en veure bones películes, jugar a la play i menjar "merda".
No volen sentir parlar de un plat de verdura, ni de sortir a pessejar un Diumenge, en comptes d'aplatanar-se al sofar el dissabte a la nit.
Estic parlant de una generació que ara tenim: 26 anys. QUants anys més podrem viure amb aquest plan?
Ningú pensa en el colesterol, ni amb el greix, ni amb la maca de vitamines. Després ens extranyem que ens ataquin algunes enfermetats que moltes vegades no tenen cura.
Una abraçada!
Hola Montse,
ResponEliminaTens raó, tots ( i m'incloc ) hauríem de ser més conscients de les coses que afecten a la nostra salut.
És molt cert que quan li dius a la gent que hauria de menjar verdura a diari i dues vegades, et miren com si fossin un extraterrestre!!
Per això cal un canvi de mentalitat.
Penso que poc a poc més gent com tu se m'adona de la importància d'aquestes coses. I els que sabem de que va, també hem de fer el possible per divugar-ho.
Gràcies pel comentari