Encara podem llegir en algun mitjà de comunicació anomenar a els/les Diplomats/des en Infermeria com a ATS ( Ajudant Tècnic Sanitari) .
La professió infermera no està reconeguda com deuria.
El que ha passat a Madrid i que ha portat com a resultat la mort del nen Rayan és una tragèdia horrible per a la família. Però també ha posat sobre la taula altres problemes crònics del sistema sanitari del nostre país. Està clar que qui es va equivocar ha de responsabilitzar-se dels seus actes. Però no seria just que ningú més que la infermera que va connectar la via assumís la culpa i responsabilitat en el que va passar: la persona que va designar aquesta infermera per ocupar el lloc de treball aquell dia. La persona ( si no és la mateixa) que va deixar un hospital de referència sota mínims de personal i que , com a conseqüència, es va desatendre un servei per cobrir-ne un altre.
Només les que hem passat per un tràngol així sabem el que és: inexperta et deixen al càrrec de pacients que, n'ets plenament conscient, no tens capacitat d'atendre en plenes condicions. Però ho has de fer i callar: contractes temporals, amenaces de no renovació i un llarg etcètera.
Infermeria és una de les poques professions en les quals mai deixes de ser, permeteu-me l'expressió, un "pringat": quan ets nova, perquè vas espantada i agobiada per les responsabilitats i la inestabilitat laboral. Quan ja ets veterana, segueixes amb horaris impossibles, irreconciliables amb la vida personal i , si no fos poc, cobrint les mancances de recursos humans i de mitjans amb molta, molta voluntat. Amb raó diuen que la professió infermera és vocacional al nostre país!
Els polítics, siguin del color que siguin, han de deixar de perdre el temps amb coses que només els porten beneficis electorals a ells mateixos i posar-se a treballar en coses prou importants com les especialitats d'infermeria, la mancança de professionals , entre moltes altres coses.
Jo em SOLIDARITZO AMB LA INFERMERA DE L'HOSPITAL GREGORIO MARAÑÓN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada