Per fi he anat a veure la pel.lícula de Daniel Sánchez Arévalo.
Si una cosa queda clara és que els problemes de sobrepés i obesitat són molt més que un problema de quilos. Potser això és el que millor aconsegueix transmetre la pel.lícula.
La importància que la imatge té en la nostra societat, les pors, les obsessions, els problemes de relació, l'adolescència, les repressions, els tabús, el conformisme....tot té relació amb com ens mostrem al món. El nostre cos és el mirall dels nostres sentiments i el nostre interior.
El que més m'ha agradat és com transmet la idea que els problemes amb el pes i el cos no només els tenen els "grassos". La culte al cos domina la vida de prims i grassos.
Per la resta, la crítica cinematogràfica la deixo pels crítics, aquí us en deixo unes quantes: ( extretes de http://www.filmaffinity.com/es/film132462.html )
"Una película irregular pero también turbadora, una rareza con extraño encanto, con un tono más cercano a lo sombrío que a lo humorístico, con un lirismo insólito, con subidas y bajadas." (Carlos Boyero: Diario El País)
"Un film complejo, escrito de una manera deslumbrante, con continuas rupturas del hilo narrativo, pero sin perder jamás la pista de sus personajes. (...) tan irregular como estimulante (...) Puntuación: **** (sobre 5)" (M. Torreiro: Fotogramas)
"Hay en Gordos una incontinencia narrativa que lleva a su autor a narrar con complejidad, brío, gracia y desazón variadas historias (...), mientras en otras cae en el tópico banal (...) o, incluso, en lo grotesco" (Javier Ocaña: Diario El País)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada